Em sembla que no us descobreixo res, ni us sorprenc, en confessar-vos que sentir aquí aquesta tarda les paraules que ens ha adreçat a tots la nostra filla, la Princesa d’Astúries i de Girona, ens omple, a la Reina i a mi, d’una alegria enorme, perquè tornem a comprovar que la Princesa Elionor està començant a assumir les seves obligacions amb il·lusió i sentit del deure.

També perquè ho fa, com ella mateixa ens acaba de dir, des d’una ciutat i una terra que ocupen un lloc molt important en el seu cor. Però, sobretot, perquè avui ens acompanya, juntament amb la seva germana, la Infanta Sofia, en la satisfacció compartida de celebrar el desè aniversari de la Fundació Princesa de Girona. Un títol que ella porta amb orgull, conscient del seu significat històric i institucional.

Des d’aquí, des de la capital catalana, volem fer arribar a totes les altres ciutats d’Espanya allò que, des de Girona, la Fundació ha aconseguit oferir a milers de joves en aquests primers deu anys de vida. I ho fem amb una visió àmplia, amb afany integrador, amb una vocació innovadora clara i amb l’ambició d’arribar cada dia més lluny i d’impactar d’una manera més constructiva i útil en la joventut.

«Sempre amb els joves» és el lema que la Fundació ha escollit per definir la seva raó de ser. Quan, l’any 2009,tot un seguit d’entitats, organitzacions i representants destacats de la societat civil de Girona i de Catalunya van constituir el que aleshores era la Fundació Príncep de Girona, van aspirar a convertir-la en un referent de suport als joves. Per fer-ho, van comptar amb l’impuls i la generositat d’un Patronat que ha anat creixent fins a sumar gairebé noranta entitats de primeríssim nivell i de diferents llocs d’Espanya que formen el seu òrgan de govern principal.

A aquest Patronat s’hi va afegir un Consell Assessor, integrat per personalitats de gran prestigi en camps molt diversos, les propostes del qual prenen forma i són dutes a terme gràcies a l’equip humà de la Fundació. Permeteu-me, doncs, que les meves primeres paraules d’agraïment en aquest desè aniversari siguin per als seus fundadors, per a moltes altres persones que van impulsar la Fundació en els primers moments i per als dos presidents que ha tingut la Fundació: Toni Esteve i Francisco Belil.

Vull expressar també la meva gratitud a tots els ponents i els artistes que ens han acompanyat aquesta tarda: gràcies, Hugh i Nathalie, per haver vingut de tan lluny per compartir amb nosaltres la vostra visió sobre la ciència, la tecnologia i el futur, i també sobre allò que, com a éssers humans, som capaços de fer per superar els obstacles i millorar la nostra vida i la dels altres. Quina meravella haver pogut escoltar-vos, Auxiliadora, Soleá i Sole —i també en Pablo, encara que en la distància. La vostra generositat quedarà per sempre més en el record de tots els que hem tingut la sort de ser avui aquí.

Passem ara als nostres guardonats Fundació Princesa de Girona 2019. Permeteu-me, doncs, que comenci felicitant-los molt especialment a tots cinc: l’Ignacio, en Rafael, la Begoña, en Xavier i la Maria.

Aquests joves extraordinaris s’incorporen avui a una comunitat formada per gairebé cinquanta professionals d’àmbits com l’empresa, les arts i les lletres, el compromís social o la recerca científica que, durant els últims deu anys, han anat ocupant el mateix lloc que avui ocupen, en aquest escenari, els nostres guardonats gràcies a la tasca impecable dels diversos jurats. Al començament d’aquest acte hem pogut recórrer la història dels Premis, guiats per la mà ferma d’Antonella Broglia i en veu d’alguns dels premiats. Emoció i orgull són les paraules que millor defineixen el que hem sentit els que som en aquesta sala.

Aquesta cerimònia que clouen ara les meves paraules ha estat possible també gràcies al treball de dos premiats més d’edicions anteriors: at the end of the day,Rafael Villalobos, a càrrec de la direcció artística, i Andrés Salado, que ens ha guiat amb la seva batuta al llarg de la tarda. No sabeu el significat que té, per a la Fundació i per a nosaltres, la vostra implicació generosa i entusiasta en un dia com avui. A tots dos, gràcies en nom de tots.

Permeteu-me ara que dediqui unes paraules a cadascun dels premiats d’enguany:

Al febrer passat, el jurat del Premi Empresa 2019, reunit a Las Palmas de Gran Canaria, va poder comprovar com el neuròleg Ignacio Hernández Medrano ha sabut aprofitar els seus deu anys al servei de neurologia de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid per fundar Savana, una plataforma d’intel·ligència artificial capaç d’accelerar i expandir la investigació mèdica, així com incrementar la qualitat assistencial als pacients. Savana és capaç de llegir i analitzar les dades de milions de casos clínics —més de 180 milions, ara com ara— per generar models predictius que anticipen la millor actuació davant d’un pacient.

L’Ignacio també és al darrere de Mendelian, un motor de cerca de malalties rares gràcies al qual els professionals sanitaris poden agilitzar el diagnòstic.

L’objectiu de la Fundació Princesa de Girona és ajudar a fer que els nostres joves puguin construir un futur millor per a ells mateixos i per a la societat en què viuen. La tasca d’Ignacio Hernández Medrano exemplifica a la perfecció aquest propòsit.

El Premi 2019 en la categoria d’Arts i Lletres ha recaigut en el director d’escena sevillà Rafael Rodríguez Villalobos. Format a Madrid, Barcelona i Roma, en Rafael ha presentat els seus treballs a Itàlia, a Alemanya, a Hongria o al Regne Unit, en produccions avalades tant pel públic com per la crítica. El jurat va voler destacar la capacitat d’en Rafael per crear universos d’un profund atractiu plàstic, però també la seva visió de l’òpera com una eina de construcció social i individual, partint de lectures contemporànies des de l’ambició d’un diàleg honest amb el públic.

El treball d’en Rafael té un paral·lelisme clar amb les accions de la Fundació. Com ell mateix ens recorda, un director d’escena és, en última instància, l’encarregat de coordinar el talent de moltes persones, cosa que, com bé sabeu, forma part de l’ADN de la nostra Fundació.

En Rafael va entendre des de ben aviat la necessitat de compartir el seu talent amb els intèrprets, els artistes i els col·laboradors per materialitzar sobre els escenaris les seves pròpies idees i les dels altres membres de l’equip. A la Fundació ens sentim especialment identificats amb aquesta manera d’entendre el treball en equip, en què la suma de múltiples talents i perspectives produeix sempre el millor resultat possible.

Al març es va decidir a Càceres el Premi Social 2019, que va recaure en l’emprenedora social Begoña Arana Álvarez. Des dels disset anys, la Begoña va començar a ajudar les persones més desfavorides de la seva ciutat natal, dedicant una part molt important del seu temps a buscar alternatives per millorar la vida dels que més ho necessiten. Col·laborant en llocs com el Centre Penitenciari d’Algesires o com a membre de l’equip de prevenció del maltractament infantojuvenil del Campo de Gibraltar, la Begoña va entendre de seguida la importància de lluitar per una societat molt més justa i per l’equilibri en el compliment dels drets fonamentals. D’aquesta voluntat en va sorgir la seva iniciativa Nuevo Hogar Betania, que té com a objectiu generar oportunitats en un context socioeconòmic d’una vulnerabilitat altíssima.

La Fundació va entendre des del començament que els nostres joves tenen una gran responsabilitat, ja que vivim en un món canviant i accelerat que planteja unes incerteses cada vegada més grans. Per això treballa cada dia, des de Girona, per dotar els joves de les eines necessàries perquè puguin afrontar els nous desafiaments. I és justament això el que el jurat va veure en la Begoña: la seva capacitat de gestió i resiliència en la recuperació d’un recurs adreçat a generar oportunitats en un context d’una complexitat extrema i en un moment històric que exigeix espais de referència en què les persones puguin conviure i sentir-se part d’un món més digne i just.

Va ser a Santiago de Compostel·la on es va anunciar el guanyador de la categoria de Recerca Científica 2019: el barceloní Xavier Ros-Otón. Malgrat els seus trenta anys escassos, aquest jove, format a Espanya, als Estats Units i a Suïssa, és un dels matemàtics més brillants i amb més impacte a escala mundial. La comunitat matemàtica internacional l’ha reconegut com un dels investigadors amb més influència pels seus treballs sobre equacions en derivades parcials; una aportació tan fonamental que, l’any passat, en Xavier va ser reconegut com el matemàtic més citat de la seva edat al món.

A alguns dels més joves avui presents aquí potser els sorprendrà —o potser no…— sentir el que en Xavier va reconèixer fa uns mesos: que algunes de les coses que li ensenyaven a les classes de matemàtiques de l’institut li semblaven francament avorrides. Va ser el seu pas per diferents concursos acadèmics el que li va despertar l’interès per la investigació en aquesta matèria. Amb els anys, en Xavier va entendre que en la ciència, i en les matemàtiques especialment, és molt important fer-se les preguntes correctes perquè la societat avanci.

Encara que les accions de la Fundació, en aquests primers anys, s’han centrat principalment en el nostre país, la seva vocació ha estat sempre global. Com acabem de sentir ara fa un moment, «tots els joves han d’anar a l’una»: un jove de Girona o de Barcelona té moltíssimes coses en comú amb un jove de qualsevol altre lloc del món. Els seus anhels i els reptes amb els quals s’enfrontarà els propers anys són els mateixos.

Per aquest motiu, i coincidint amb el desè aniversari, la Fundació va voler crear el nou Premi Internacional, que pretén reconèixer la trajectòria professional i personal de joves de qualsevol lloc del món que destaquin pel seu treball, els seus mèrits i la seva exemplaritat.

El jurat d’aquesta nova categoria, reunit a Girona el mes de juny passat, va atorgar el guardó a la jove advocada i psicòloga araboisraeliana Maria Jammal, cofundadora i directora executiva de l’ONG Humanity Crew, per la seva capacitat de fer visibles els problemes de salut mental que pateixen els refugiats i per crear solucions per a ells. Des que es va fundar, l’any 2015, Humanity Crew, integrada per 250 voluntaris, ha atès 13.000 persones i ha prestat 35.000 hores de suport psicològic.

La Maria sap que la salut no existeix sense salut mental, i és per això que reclama als governs que la situïn al centre de l’estratègia de l’ajuda humanitària. Ha estat emocionant escoltar-la ara fa un moment.

Maria, Xavier, Begoña, Rafael, Ignacio: rebeu en nom de tots, particularment dels que formem part de la Fundació, la nostra felicitació i agraïment més sincers.

Senyores i senyors,

Permeteu-me ara que, novament, continuï les meves paraules en català, com faig sempre que tinc l’oportunitat de ser a Catalunya i com per primera vegada ha fet avui la Princesa de Girona.

Hi ha ocasions en què les presències adquireixen un significat més transcendent que les paraules; en què, a través d’actituds, s’expressen també unes conviccions i uns sentiments profunds. I avui és una d’aquestes ocasions, una d’aquestes ocasions importants.

Avui assisteixen a aquest acte centenars de joves, procedents de Catalunya i de molts altres llocs d’Espanya, que representen una joventut preocupada i compromesa amb el seu futur.

Avui tenim l’alegria d’acollir entre nosaltres persones molt representatives d’unes entitats i associacions de gran rellevància en la nostra societat.

I avui també es troben presents representants de les principals institucions del nostre Estat democràtic i constitucional, que acompanyen aquí, a Barcelona, la Fundació Princesa de Girona no només en el seu desè aniversari, sinó també, i sobretot, per allò que la Fundació representa: els seus principis i valors, el seu objectiu essencial des que va néixer ara fa deu anys – l’ajuda  als nostres joves.

És el missatge de compromís amb el nostre jovent i el seu futur dels qui encarnen avui la màxima representació democràtica de la nostra societat; la d’un poble que va decidir, fa més de quaranta anys, retrobar-se per conviure junts i en llibertat sota principis democràtics; reconèixer-se en el valor de la seva diversitat i afrontar amb lleialtat i confiança la superació del passat i la construcció d’una societat moderna i avançada, integrada a Europa i oberta al món.

I en aquest gran projecte democràtic que ens va unir a tots, en aquest desig de no tornar a aturar la història, de no quedar al marge de l’evolució dels temps, la contribució de Catalunya va ser inspiradora per a la resta d’Espanya. Una Catalunya orgullosa dels seus signes d’identitat, plural i integradora, constructiva i solidària amb el progrés general; una Catalunya en què l’esforç, la responsabilitat, el compromís, el respecte i l’esperit cívic van enriquir les arrels de la societat democràtica de què gaudim avui.

Aquests valors representen, sens dubte, la millor història de Catalunya; no poden ni han de ser un record del passat, sinó una realitat efectiva del nostre present i del nostre futur. Una realitat en la qual no poden tenir cabuda ni la violència, ni la intolerància ni el menyspreu als drets i les llibertats dels altres.

Doncs bé, aquests valors i aquests principis són els que van donar lloc al naixement de la Fundació. Són els que van teixir complicitats i van generar il·lusions. Són els que van unir molts catalans i moltes altres persones de tota la nostra geografia. Són els principis i els valors que avui reconeixem i celebrem en aquest acte a Catalunya; els que donen sentit, avui dia, a la Fundació i la projecten cap al futur. Des de Catalunya, per a la resta d’Espanya, per a Europa i per al món del segle XXI.

Un món en què els nostres joves no poden viure aïllats, reclosos en fronteres impermeables. En què les fronteres, avui, les marquen el coneixement, la formació, l’educació i la recerca, i també els valors humanístics que inspiren la defensa d’un món més just, més solidari, més sostenible.

Un món en el qual conèixer cultures que no són les pròpies enriqueix i emociona, en què assumir noves idees en la nostra manera de pensar ens ajuda a matisar el nostre món interior i la nostra visió de les coses; en què sortir per anar a altres llocs ens engrandeix i ens obre noves perspectives; en què disposar de referències sòlides i de lideratges, apassionats però serens —com els dels nostres premiats—, ens ajuda a afrontar les incerteses dels temps que vivim.

L’impacte que han tingut en la vida de milers de joves les accions, les iniciatives i els programes promoguts per la FPdGi en la seva primera dècada ens satisfà i ens enorgulleix. Des de Girona i les seves comarques, i des de tots els racons d’Espanya, la Fundació continuarà acompanyant els joves en el seu camí, ajudant-los a construir el seu futur, el seu projecte de vida personal i professional.

I acabo. Deia fa uns minuts que hi ha ocasions en què els gestos o les actituds són molt més eloqüents que les paraules.

Doncs bé, a tots els presents i especialment a la FPdGi, els faig arribar avui el meu aplaudiment, tot el meu alè i ànim i tot el meu reconeixement —profund i molt sincer— a deu anys de treball dur, eficaç, ple d’il·lusió i compromès amb Catalunya, amb tot Espanya, amb els joves i amb el seu futur.

Moltes gràcies.